miércoles, 11 de marzo de 2009

Postmodernisme

Quines diferències es poden establir entre la perspectiva de P. Joyce sobre les classes socials i la d’E.P.Thompson?.

Un debat sobre el concepte d’ identitat (individual o col.lectiva) ha marcat els estudis historiogràfics dels últims temps. El punt de partida ha estat la crítica de la història social envers la noció d'individu que la història tradicional definia com un subjecte autònom, racional, originari, unitari i estable i la història social considerava com una representació ideològica de la societat moderna, expressió de les condicions socials de la seva existència.

Dins la historia socio-cultural, la identitat estaria matisada pel component simbòlic que tindria una influència important en la constitució de la consciència. Seria una construcció social mediatitzada per la cultura i inscrita dins d'un sistema de relacions estructurals on el subjecte tindria un caràcter plural, inestable, contingent i fragmentat amb múltiples referents (classe, raça, sexe, gènere, religió, etc.) que s'adaptarien i jerarquitzarien segons el context i les experiències vitals. Esfera cultural i context social marcarien la consciència dels individus.

No obstant això, la nova història ens dirà, posteriorment, que la identitat no és ni un atribut natural ni una construcció socio-cultural sinó un fenomen històric diferent. La identitat dels individus no seria una expressió de la seva posició en l'entramat social sinó la conseqüència d'una determinada objectivació del referent , és a dir que les persones no es definirien com a subjectes segons els trets socials o naturals que posseïssin sinó a partir d'un esquema classificatori que ja vindria donat. Des d'aquesta perspectiva serà el llenguatge qui farà aparèixer el subjecte: Els individus construiran la seva identitat mitjançant la posició que el llenguatge els hi haurà assignat a partir d'un sistema de diferències.

Així doncs, encara que la nova història continue atribuint a les identitats les característiques de contingents, inestables i diferencials ho farà en un sentit diferent a la història socio-cutural. Seran contingents, no només històricament sinó sobretot socialment, perquè podran, o no, néixer, depenent de que les condicions discursives siguin, o no, les apropiades. Seran inestables perquè a la inestabilitat de les condicions socials se'ls hi sumarà la inestabilitat del discurs i finalment seran diferencials perquè tota identitat es construeix a partir del contrast, mitjançant un efecte frontera on la parella de termes s'implicaran mútuament (p.ex. masculí-femeni, proletari-burgès, etc.).

Un exemple del concepte d'identitat seria la noció de classe que E. Thompson, des de la història socio-cultural, entendrà com una categoria històrica que es pot emprar en dos sentits diferents: el primer, derivat de la visualització del procés social al llarg del temps, seria empíricament observable (p.ex. sota el capitalisme) i el segon, com a categoria heurística o analítica donaria sentit a un conjunt de dades que d'altra manera serien inexplicables (p.ex. l'anàlisi de les societats anteriors a la revolució industrial). Les classes sorgirien quan els ésser humans viurien les relacions de producció i experimentarien les situacions determinants que aquestes comporten, dins d’un conjunt de relacions socials que acull gents amb una visió del món i unes expectatives similars, les quals modelen aquestes experiències en formes culturals. L’existència de les classes seria, doncs, una conseqüència de les relacions i de les lluites històriques: no podrien existir mai independentment del seu context ja que emergien de la experiència transformada en autoconsciència.

Patrick Joyce ens dirà que la classe és un fenomen específicament modern, que només pot existir en un context definit i que emergeix quan es donen les condicions discursives precises perquè esdevingui un objecte identitari. Serà dins la societat (món social = construcció discursiva) on s'assentaran les figures de classe que es convertiran en actors històrics col.lectius. La identitat de classe no naixerà com un reflex de les condicions socio-econòmiques sinó de la lluita pel poder i del llenguatge polític. Un llenguatge que serà una estructura convencional i arbitraria de les relacions dels sistemes de diferència mitjançant els quals es constituirà, per contrast, la identitat.

Què és la “societat” per P.Joyce i en què es diferencia aquest seu concepte de la “societat” en el paradigma d’història econòmica i social (per exemple, en Eric J. Hobsbawm)?.

Darrerament la noció de societat ha estat un dels ingredients primordials de la cultura moderna, essent una de les finalitats principals de la investigació històrica. Des dels seus inicis la història econòmica i social mantindrà que les relacions entre els éssers humans estan regides per uns mecanismes de persistència i canvi autònoms i objectius dels que serà necessari ocupar-se però sense deixar de banda el coneixement dels fenòmens o fets que realment van succeir. En canvi, per a la historiografia postmoderna, societat seria una categoria històrica, nascuda d'una discontinuïtat en la manera de concebre les relacions humanes, assimilable a les de nació, classe, ciutadania, etc. que no són entitats objectivament existents sinó que formen part del projecte modern. La societat seria, doncs, una invenció no un fet objectiu (Baker).

P.Joyce , fent seva la tesi de D. Bell, definiria la societat com una construcció, resultat d'un canvi en el significat semàntic del terme. La nova cultura sorgida amb la Il.lustració deixava de banda la primacia de l'ordre diví i religiós, que fins el moment havia regulat les relacions humanes, per adquirir una nova forma d'autonomia. Aquestes relacions entre els homes constituiran un sistema amb les seves pròpies lleis de moviment, integrades dins d'agrupaments que formarien entitats autònomes i necessitarien "un vocabulari nou per descriure-la .... Dins la història econòmica i social la categoria de societat estaria formulada en oposició a la d’individu mentre que per a Joyce ambdós conceptes són mútuament dependents i estan interrelacionats, encara que aquesta relació sigui d'exclusió o negació. Fent una història de lo social és fa, també, una història del individu perquè la categoria de societat va néixer de la transformació de la categoria d'individu.

Hobsbawn afirma que els aspectes socials de l'home són inseparables de la resta: no poden ser estudiats sense fer esment de l'economia ni de la política ni fins i tots de les idees ja que aquestes s'expressen mitjançant el llenguatge (en sentit literal) que relaciona els homes a partir dels conceptes que manifesta. Aquesta manera d'entendre la societat com a entitat natural on les esferes materials i mentals constitueixen una estructura objectiva xocarà de ple amb els postmodernistes que la veuran com una forma històrica de codificar les relacions humanes i rebutjaran la causalitat social com eina d'anàlisi. La societat no és la que explica sinó la que té que ser explicada i les causes de conductes i relacions interpersonals no s'hauran de buscar en el context o en les motivacions, per què la realitat no ha de ser considerada com quelcom d'objectiu sinó com un referent material.

És innegable que s'hauria d'adoptar una nova perspectiva teòrica que estudies la influència que la interacció entre individu i societat ha tingut en l'entramat d'institucions i relacions humanes. Però no hem d'oblidar que aquesta "abstracció objectivada" (com Poovey anomena a la categoria societat) va començar, tot seguit, a tenir efectes pràctics amb una conseqüència: que la situació vital dels éssers humans esdevingués una qüestió col.lectiva, la qual cosa va permetre que l'Estat comencés a vetllar per donar el màxim de condicions objectives de benestar pels ciutadans , intentant assegurar , al mateix temps, un funcionament òptim del procés econòmic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario